A causa de la importància de la seguretat contra incendis, Llaberia Group instal·lada sistemes contra incendis passius i actius, en exterior i interior. En aquesta entrada del nostre bloc ens fixarem en els sistemes en exterior i concretament en una de les seves parts fonamentals, els hidrants.
A vegades els sistemes de protecció contra incendis d’un edifici no són suficients i es necessita prendre més mesures, és per això que s’instal·len aquests elements en la via pública per a tractar de solucionar aquesta problemàtica i que el subministrament d’aigua no acabi.
Hidrants contra incendis, què són?
Un hidrant exterior per a protecció contra incendis és un element que es connecta a una xarxa d’aigua la finalitat de la qual és subministrar aigua davant d’un incendi. Són els propis bombers o els serveis d’emergència els que connecten les seves pròpies mànegues i equips als hidrants o boques d’incendi. Un altre dels seus usos és omplir les cisternes dels camions de bombers.
Per norma general se situen fora dels edificis, és a dir, en la via pública, encara que a vegades hi ha alguna excepció. De tota manera, és obligatori senyalitzar els hidrants i indicar el seu diàmetre nominal, número de norma i nom del fabricant.
Els hidrants exteriors de xarxes contra incendis poden ser de dos tipus diferents:
- Hidrants de columna. Dins dels quals trobem 2 variants:
- Hidrants de columna seca: aquests es diferencien per buidar-se automàticament una vegada ha estat utilitzat i no contenen aigua quan no és necessari. Porten incorporat un sistema de seguretat de trencament per impacte.
- Hidrants de columna humida: aquest tipus d’hidrant és més eficaç que l’anterior. A més, no és necessari aixecar el sòl per a poder accedir al seu mecanisme. Encara i així cal mantenir-los sempre protegits de possibles cops o impactes i que es produeixin trencaments.
- Hidrants d’arqueta: en segon lloc, existeix aquest tipus d’hidrants que es troben totalment baix terra, i per tant no donen problemes d’espai, ni de possibles impactes i a més estaran protegits de baixes temperatures extremes que també podria perjudicar-los. Es tracta d’una bona solució en cas de centres urbans i ciutats molt transitades que l’espai és un problema.
El seu principal desavantatge és que, encara que són eficaços, el seu procés d’ús és més lent.