A manera general potser molta gent no és coneixedora dels diferents tipus de pous que existeixen, les seves diferències i les seves aplicacions. Normalment la classificació més comuna que se sol fer és la de diferenciar: sondejos i pous oberts, però no és tan simple com això, sinó que hi ha més modalitats.
Avui ampliarem tota aquesta informació perquè els interessats, sobretot a nivell particular sàpiguen quins tipus de pous hi ha en el cas que necessiti que se li construeixi un i poder saber quin és el que més s’adequa a les seves necessitats, a la seva butxaca i en funció de qualsevol altra variable.
En primer lloc, hem de posar-nos en context i respondre a les preguntes més importants d’aquest post:
Què és un pou d’aigua? En què consisteix?
Parlant tècnicament, un pou d’aigua es tracta d’una perforació de captació vertical amb la finalitat d’explotar l’aigua freàtica que conté una roca del subsòl en els seus intersticis o fissures, en el que es denomina aqüífer. Per a traslladar l’aigua fins al nivell del sòl es fa mitjançant una galleda o qualsevol altre recipient, per a fer-lo de manera manual, i sinó a través d’una bomba, que pot ser motoritzada o també actuar manualment.
Quan es realitza un pou, es pot trobar aigua que necessiti o no ser tractada abans de consumir, i que cal controlar la seva qualitat molt sovint des que es realitza l’obra i durant tota la vida útil del pou.
Per què es construeixen pous?
Tots sabem que l’aigua constitueix gran part del planeta Terra, però gairebé el 97% d’aquesta aigua és salada i solament un 3,4% és dolç. Així que construint pous trobem un mètode efectiu per a l’obtenció d’aigua dolça i a més de bona qualitat, ja que no ha estat exposada a contaminació.
El primer pas abans de triar quin pou es realitzarà, és vital saber la profunditat en la qual es troba la capa aqüífera, de l’estat i la composició del terreny en el qual actuarem, de la rapidesa en la qual s’hagi de construir i del pressupost que hi hagi per a l’obra.
3 tipus de pous d’aigua:
Pous clavats:
També anomenats pous amb perforació de drenatge. Els pous clavats es construeixen mitjançant la deformació. A través d’un moviment vertical d’un tub perforat i de diàmetre petit i amb un extrem punxegut. Es duu a terme en terrenys com la sorra o la grava. Aquesta tècnica permet l’extracció d’aigua que es trobi entre els 15 i 100 m com a màxim de profunditat. L’aigua en aquest tipus de pous estarà exposada a possibles contaminacions i fins i tot a la dessecació, encara que no en gran manera.
La perforació d’aquest tipus de pous es pot fer de 3 formes diferents:
- Perforació per batut: es clava un tub que deixa caure un dels seus extrems regularment amb un element pesat.
- Perforació per injecció d’aigua: s’injecta aigua a pressió a l’interior d’un tub. Aquesta tècnica beneficia molt la facilitat de l’excavació i també la posterior evacuació dels enderrocs.
- Perforació per fregat: utilitzant el propi entubat com a base, s’excava el sòl en posició vertical.
Pous excavats:
Es tracta de la tècnica més senzilla i convencional, i alhora la menys costosa. Per a dur a terme aquesta tècnica el sòl en el qual es realitzi la perforació ha de ser bastant tou i que la capa freàtica no estigui a massa profunditat. Per a la construcció d’aquests pous s’aconsella encubar-los, és a dir, mantenir-los en manera vertical amb anelles de formigó, però en molts altres casos es reforça mitjançant pedres. En tots dos casos, l’objectiu és reforçar el pou i evitar possibles esfondraments.
En la majoria dels seus casos es fa manualment (bec i pala), exceptuant alguns mecanismes per a reduir esforços físics com, per exemple: utilitzant una excavadora o utilitzant una barrina.
En relació a aquest fet el resultat són pous no gaire profunds, entre 10,20 o 30m com a màxim, segons la tècnica utilitzada. Sobre la base d’això l’aigua d’aquests pous estarà molt exposada a la contaminació i a la dessecació.
Pous aforats o perforacions:
La gran majoria de la construcció de pous moderns ha estat mitjançant aquesta tècnica, ja que permet realitzar pous de fins a 300m de profunditat.
Els pous aforats poden construir-se a través de 3 tècniques diferents:
- Motoritzacions lleugeres: utilitzant bombes o compressors s’excava el terreny per martellejo en el fons del forat o fent perforació rotativa.
- Mitjans manuals: suposen costos baixos. Perforació amb aclotadora, perforació per percussió, perforació per injecció o llançament d’aigua i perforació mitjançant eliminació de llots.
- Mecanismes pesats: aquesta tècnica permet obtenir pous amb grans profunditats. Aquests mecanismes realitzen perforacions rotatòries que trenquen les roques. Aquestes perforacions poden aconseguir centenars de metres de profunditat. En la majoria dels casos es col·loca una bomba en la part inferior per a bombar l’aigua fins a la superfície.